La casa de la Pepita
La Pepita vivia en uns terrenys amb granges on gaudia de l’espai, però sentia que se li quedava ja gran i volia alinear la seva vida amb les necessitats actuals, tant pel que fa a la casa, el terreny i la ubicació.
La seva nova casa és de planta baixa amb unes mesures racionalitzades, en la que la connexió amb l’exterior juga un paper fonamental i ofereix molta comoditat a escala d’usos. Amb una cuina tancada, menjador, quarto de rentar, un bany, dues habitacions per quan venen les seves filles i una suite amb bany adaptat a les seves necessitats.
El procés de la casa
L’edifici se situa en el solar en forma de L, cercant l’orientació a sud. És en aquesta zona on es troba el dormitori principal, així com la sala i cuina, amb un gran porxo que ens controla el sol d’estiu però ens permet l’assolellament del sol a l’hivern.
Les habitacions a nord, s’esglaonen de forma que cadascuna d’elles pugui gaudir d’una obertura a sud que ens aporti escalfor.
És una casa de 131,82m2 i 41,09m de porxo.
Mitjançant un llenguatge senzill amb un potent rigor geomètric, l’edifici, amb un simple esquema en L, es va desgranant i flexibilitzant tornant-se més ric i oferint alhora una concepció més escultòrica.
Es tracta d’un habitatge inspirat en aquells habitatges del moviment modern català, principalment de Jose Antonio Coderch com són la casa Rovira, la casa Luque o la casa Uriach al mateix municipi de l’Ametlla.
Com a principi bàsic d’un habitatge eficient, es tracta d’una implantació que arrenca cercant una orientació a sud de l’edifici i de totes les seves estances.
En les següents imatges, es poden observar els avenços a l’obra, destacant la instal·lació de les fusteries, les plaques de cartó guix, el SATE i les graves de la coberta.
