El Gas Radó és un gas noble, incolor, insípid i sense cap color, característiques que fan que pugui passar desapercebut malgrat estar present.

El seu origen prové de les cadenes naturals de desintegració de l’urani, del tori o l’actini. Aquests elements es troben de forma natural a l’escorça del nostre planeta. Al final d’aquesta cadena de desintegració apareix el radó, i durant totes les etapes de desintegració, s’emeten partícules alfa, beta i radiació gamma. En tractar-se d’un gas, aquest pot viatjar a través dels porus del medi fins a arribar a la superfície, on podrà diluir-se amb els gasos de l’atmosfera i arribar a l’interior de les cases.

En penetrar en un espai tancat, el Gas Radó s’acumula fins a aconseguir augmentar la seva concentració a nivells perillosos. El principal efecte advers de la seva inhalació, i en especial dels seus productes de desintegració, és el risc de contraure càncer de pulmó, essent-ne la segona causa després del tabac, així ho afirmen organismes com L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) i l’Agència de Protecció Ambiental (EPA), que el classifica com un cancerigen del grup 1.

La font principal del gas radó és el terreny on es construeix la casa, ja que és on trobem majors concentracions d’urani. Depenent de la naturalesa del terreny, podem trobar concentracions de radó més o menys elevades, sent els terrenys amb masses granítiques o pissarroses els que contenen majors traces d’urani.

La permeabilitat del terreny també és un factor molt important, ja que els terrenys secs i més fracturats alliberen més radó a l’ambient que no pas els que són més compactes i saturats.

Com que es tracta d’un gas més pesat que l’aire, unes vuit vegades més, la probabilitat de trobar altes concentracions de gas radó a altures altes respecte del terreny, és baixa.

El Gas Radó també es troba present en l’aigua, ja que aquest, un cop ha sortit de les roques, es pot diluir en els corrents subterranis i transportar-se fins al seu destí final.

Els factors meteorològics també contribueixen a fer que el Gas Radó es concentri en l’interior de les cases. Les pluges saturen el sòl i el Gas Radó busca els punts més secs on els porus no estan taponats per l’aigua per sortir, aquests solen ser els baixos de les cases, afavorint la filtració i acumulació a l’interior.

Les situacions de baixa pressió també afavoreixen l’alliberació de radó a causa de la diferència de pressió entre el sòl i l’ambient.

Per últim, també el podem trobar en els materials de construcció, principalment en el formigó, ciments o totxos, ja que aquests contenen radi.

En resum, podem dir que tots els edificis contenen concentracions de radó, habitualment aquestes són baixes. Com hem comentat anteriorment, la naturalesa del terreny on se situa la casa és el factor principal, per això el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha desenvolupat un mapa on es representa el potencial de radó en les diferents zones d’Espanya.

En els països industrialitzats, les persones que viuen en indrets urbans solen passar el 75% del seu temps en espais tancats, podent arribar fins al 90% en certs casos. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més interès a estudiar els contaminants ambientals presents en interiors, en especial d’aquells que poden tenir un efecte negatiu sobre la salut de les persones.

En els últims anys, la preocupació per l’acumulació de gas radó en l’interior dels edificis ha anat en augment, i cada vegada s’estan aplicant més lleis i mesures per controlar-lo.

La perillositat del radó es deu al fet que es tracta d’un contaminant radioactiu, ja que aquest genera partícules que produeixen ionitzacions. En respirar i inhalar aquestes partícules, es dipositen a les cèl·lules del sistema respiratori produint alteracions en l’ADN de les cèl·lules del teixit pulmonar, i origina un dany que al cap d’un temps, pot esdevenir càncer de pulmó. A més, moltes de les partícules radioactives que genera el Gas Radó també s’adhereixen a partícules d’aerosol presents en l’aire, les quals també poden ser retingudes al teixit pulmonar, augmentant així la possibilitat de desenvolupar un procés cancerigen.

Una altra via de contaminació del radó és a través del consum d’aigües amb alts continguts de radó diluït. En aquest cas, tot i que la perillositat sol ser menor que si l’inhalem, tot el cos queda exposat, ja que el radó passa de l’estómac al torrent sanguini, viatjant així per tot el nostre cos.

Existeixen molts sistemes i mètodes per reduir la concentració de gas radó a l’interior de les cases, sent sempre molt més fàcil d’aconseguir en obra nova.

El primer pas és fer un estudi del sòl i saber en quina zona geogràfica està situat el terreny on es construirà la casa. En funció de la zona on està situada, s’haurà de prendre unes mesures o altres.

Els principals sistemes per reduir les concentracions de gas radó a l’interior de les cases són:

• Millorar la ventilació del forjat
• Instal·lar un sistema d’extracció mecànica de radó al soterrani i el forjat
• Sellar els forjats i soterranis per evitar les filtracions fins a les habitacions
• Sellar els terres i parets
• Una bona ventilació de l’habitatge

Si estàs en el procés de contruir casa teva o simplement t’ho estàs plantejant i no saps com el gas radó t’afectaria, no dubtis en compartir els teus dubtes amb nosaltres, bé a través dels comentaris, enviant-nos un email a info@inkub.cat o fent una trucada al nostre equip d’INKUB, estarem encantats d’ajudar en el que puguem!